El projecte “Català i Comerç, eines per la cohesió social” és un projecte impulsat pel Centre de Formació d’Adults del Clot que ha comptat amb la coordinació d’Òmnium Cultural i d’Òmnium Cultural de Sant Martí i l’assessorament tècnic de Plataforma per la Llengua i la col·laboració de l’Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa i l’Eix Clot.

En aquests vídeos, l’alumnat de català del CFA El Clot entrevisten a l’Anna de Sien te i al Tomàs de Cicloturisme.

Us animem a visionar-los i a difondre’ls :

Dins del mateix projecte també es va publicar, al elButlletí 291 d’Abril de l’AVV, un article fet també per l’alumnat de l’Escola d’Adults del Clot-CFA sobre les entrevistes fetes a l’Anna, Sien Te, i al Tomàs, Cicloturisme. El contingut de l’escrit toca altres aspectes de la conversa que van tenir i creiem que també es força interessant.

Ho posem tot seguit perquè ho podeu llegir.

En aquest número presentem dos establiments del barri. Hem conegut els propietaris de Cicloturisme i de Sien te, als quals vam entrevistar per al nostre projecte SOM COMERÇ DE BARRI.

En el següent butlletí compartirem, com a cloenda d’aquest projecte, el reportatge elaborat per Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, en què es parla de la situació del català i el comerç de barri.

SIEN TE, la botiga de te del barri

Disposar i gestionar el propi establiment facilita una dedicació i una estimació de l’espai i del producte que s’ofereix. Aquests aspectes són els que l’Anna ens ha transmès amb il·lusió i que distingeixen un negoci que comparteix amb el seu germà, des de fa gairebé deu anys. La botiga està situada al carrer Rogent 96 i és molt acollidora; es pot escollir te d’entre més de dues-centes varietats (te amb menta o te marroquí, earl grey, rooibos infusió…). A més, a la primera planta hi ha la teteria on organitzen tallers d’iniciació al món del te, maridatge de te i xocolata, o bé xerrades i exposicions. Això fa que aquest espai sigui únic al barri i que sigui un referent en una ciutat com Barcelona.

“La cerimònia del te és un art”, ens explica l’Anna, coneixedora de l’ofici. “Cal aprendre a preparar bé la beguda”, assegura. Per tant, si el te ens queda aspre és per un error nostre: o bé s’ha deixat infusionar massa temps o bé l’aigua estava massa calenta.

Els dos germans atenen la clientela del barri, fan de comercials, venen també online i distribueixen el producte a cafeteries i restaurants.

L’Anna destaca que “amb els anys ens hem anat formant en el món del te i hem après de forma autodidacta”. Han ampliat coneixements i han educat el paladar amb noves varietats que sol·liciten als seus proveïdors. Són també amants de la fitoteràpia (medicina basada en les plantes) i acabem l’entrevista parlant d’aquest tipus de vida que, com detalla l’Anna, “recull tradicions grecollatines del mediterrani i té una base en les herbes remeieres autòctones”.

La pandèmia també va influir en el negoci i en la forma de consumir te. L’Anna recorda que “quan la gent passava més temps a casa, tenia més moments per preparar-se el te o la infusió”. I ens comenta que “els últims anys hem vist com cada cop hi ha més gent que prefereix el te al cafè”. Un canvi d’hàbits que es pot deure a diferents factors: buscar begudes menys excitants, explorar diferents sabors o pel fet cultural que implica la cerimònia del te.

CONVERSEM ENTRE BICICLETES PEL CLOT

El Tomàs, propietari de Cicloturisme (c. de València, 574), va obrir el negoci l’any 1988, juntament amb un amic seu, quan la bicicleta era un vehicle més de competició que de passeig. Volien fomentar-ne un ús més lúdic i esportiu i van muntar un establiment especialitzat precisament en bicicleta esportiva, de passeig i de complements.

Abans que es construïssin els carrils bici, ells ja havien organitzat passejades pel districte, amb unes 400 persones inscrites, des de l’Ateneu del Clot, al final de les quals se sortejava una bicicleta.

Actualment, el Tomàs manté aquest esperit emprenedor i defensa aferrissadament aquest vehicle tan beneficiós i ecològic. Amb els anys creu que és el millor esport, ja que es pot practicar des de la infantesa fins a la vellesa. De fet, la seva clientela abraça des de famílies amb infants fins a persones de més de vuitanta anys i un 90% són gent del barri.

L’establiment és prou gran i disposa de taller interior (on treballen el Raül i el Josep M.), a part d’un primer pis que serveix d’emprovador. Ens comenta que és un tipus de botiga on la clientela entra de bon humor i, a més, ell també afavoreix aquest ambient agradable.

Pel que fa a l’evolució de la mobilitat urbana a Barcelona, està content que la bicicleta hagi guanyat terreny els darrers anys, en part gràcies al Bicing, que és un complement de la bicicleta particular, i a la construcció de carrils bici per tots els barris de la ciutat. Però creu que encara hem de guanyar més espai al cotxe a favor de carrils bici i que la velocitat s’hauria de reduir per tal que el ritme fos més tranquil i la gent circulés amb bicicleta per la ciutat sense por. També comenta la manca de carrils interurbans i el perill que comporta sortir fora de la ciutat amb la bicicleta.

Creu que la moda del patinet, si es condueix amb civisme i respectant les normes, és un tipus de mobilitat interessant, ja que no consumeix petroli i no creu que sigui una competència per al seu negoci, sinó un complement.

El Tomàs ens revela un secret: conserva encara una bicicleta que té més de quaranta anys.

Vam marxar amb ganes d’anar a fer un tomb amb bicicleta: de muntanya, híbrida o gravel.

Alumnat de GES2 del CFA EL CLOT