Portem anys reclamant des dels moviments socials uns pressupostos, de totes les Administracions, i per suposat de la Generalitat de Catalunya, més socials, que beneficiïn la ciutadania i no els interessos privats. Per contra, hem vist com durant anys s’ha retallat i/o s’ha externalitzat, precisament en els serveis per la ciutadania, i especialment en els socials, com la salut i la sanitat. Hem generat eslògans com “Retallar en sanitat és assassinar”, que per desgràcia s’han complert amb la pandèmia de la Covid-19.

Un exemple de tot això seria les denúncies que venim fent, fa anys, en contra de la gestió privada (externalització) de les residències públiques i en la manera com aquesta gestió privada, basada en l’obtenció de beneficis, ha retallat les condicions laborals dels treballadors, els materials i les infraestructures sanitàries necessàries. Tot plegat ha donat com a resultat un balanç de milers d’ingressades i ingressats infectats i morts, en mig d’una situació de crisi sanitària sense precedents.

Però veiem com lamentablement els pressupostos aprovats pel Parlament de Catalunya per al 2020, pels partits que formen el Govern, JxCat i ERC, un cop superats els vots negatius dels partits de l’oposició gràcies a l’abstenció del grup de Catalunya en Comú Podem, continuen en la línia d’afavorir i protegir interessos privats sobre el bé social, la sanitat i la salut, juntament amb l’educació i altres serveis socials.

Per posar alguns exemples, la partida que correspon a Salut és un 0,7%, inferior a l’aprovada en els Pressupostos de l’any 2010. O sigui, continuem sense recuperar totalment, les retallades que es van fer a partir d’aquell moment. A més a més, la despesa en Atenció Primària, amb un 16% del total, no arriba al 25% que estem reivindicant, també fa anys, i que és el que recomana l’OMS. Tot just en aquesta crisi s’ha vist la importància que té que els CAP’s estiguin ben dotats per complir la seva tasca preventiva.

Però és que a més, aquests pressupostos han estat dissenyats abans de la pandèmia, on estem veient els resultats d’anys de no atendre els interessos de les classes populars.

Això fa que els Pressupostos no integrin les necessitats que es desprenen d’aquesta crisi: cobrir la manca de recursos en Sanitat, donar solució al drama que s’ha viscut a les Residències, la saturació dels Serveis Socials, que estan derivant les persones a Xarxes de Suport creades pel veïnat de cada barri, perquè no tenen recursos. Tampoc no consideren els centenars de milers de persones que estan perdent la seva feina amb el que això suposa respecte a les necessitats d’habitatge, subministraments bàsics, inclòs l’accés a Internet per a tasques educatives, les dotacions a Educació per poder realitzar un tractament diversificat a causa de les diferències quant a la situació social i econòmica de l’alumnat, i un llarg etcètera.

Hem d’estar molt amatents per exigir que es dotin les quantitats extraordinàries necessàries per cobrir totes les mancances explicitades abans, ja que en cas contrari passarà que aquesta crisi la pagarem els i les de sempre, les classes populars i aquesta serà molt més dura que la del 2011, de la qual encara no ens n’hem recuperat.