Qui escriu això som membres de la Plataforma Aigua és Vida i volem denunciar l’escàndol que s’està vivint en el tema de l’aigua a casa nostra.
Mentre el debat sobre l’encaix entre Catalunya i Espanya ocupa totes les portades, els fils del poder i dels grans interessos no paren de moure’s darrere les cortines, sense fer soroll. I molt efectivament.
Sense aigua no podem viure més de 3 dies. És un recurs bàsic per a la vida. La seva gestió ha de respondre als interessos comuns, de la població, i no a interessos econòmics. O almenys així ho entenem nosaltres. Però aquest punt de vista no és compartit per tothom. Avui, a Catalunya, estem veient dos grans processos – gegantins, podríem dir- de privatització de la gestió de l’aigua, processos a més a més que es fan a les fosques, són antidemocràtics i no són la solució per a RES del que ens diuen.
Per una banda, s’està privatitzant l’empresa pública Aigües Ter – Llobregat (ATLL), que subministra l’aigua des dels rius fins als dipòsits municipals per a quasi 5 milions de persones. La privatització d’ATLL, empresa guanyadora de premis internacionals per la seva bona gestió, suposarà d’entrada 300 milions d’€ per la Generalitat, xifra que ni arreglarà el deute (48.000 milions), ni les tensions de tresoreria (les despeses mensuals són de mitjana de 2.800 M d’€) ni ajudarà a maquillar el dèficit. A aquesta operació, que dóna el control al sector privat durant 50 anys i no estava en cap programa electoral, s’hi han presentat dos candidats: el primer és AGBAR, és a dir, Aigües de Barcelona, empresa de capital francès en un 75% i de La Caixa en un 25%, conjuntament amb un fons d’inversió austrialà i una societat quebequesa; el segon és ACCIONA, amb un banc brasiler d’inversions i un estol d’empreses i fons d’inversió. Guanyi qui guanyi, hi perd el país.
La pròpia Generalitat preveu un augment de tarifa al llarg dels 50 anys d’un 300%, i ha comptabilitzat en 1800 M d’€ els beneficis que obtindrà el guanyador del concurs, que evidentment no es reinvertiran en el servei sinó que aniran a les butxaques dels accionistes. Aquesta és la política de país que regna avui.
Per l’altra banda, AGBAR -de nou-, que subministra l’aigua a prop del 80% de les llars de Catalunya, ja sigui sota la forma d’AGBAR, SGAB, SOREA o altres (cal recordar que al món el 90% de l’aigua la gestiona el sector públic, al revés que aquí), ho fa de manera “il·legal” a Barcelona i una vintena de municipis més, tal i com constata una sentència judicial de 2010, ja que ningú li ha donat la concessió per fer-ho. És a dir, que quan obrim l’aixeta estem pagant els beneficis d’una empresa que despedeix treballadors en massa, augmenta les tarifes arbirtràriament, s’implica en casos de corrupció i, com no, té nombroses connexions amb les administracions per actuar amb immunitat.
QUÈ FER?
La cosa no es queda aquí, desgraciadament hi ha molts més escàndols. Per això necessitem suports i col·laboracions de tot tipus, per poder destapar-ho, fer-ho públic i revertir aquestes situacions. Hi ha moltes maneres de donar un cop de mà, si creus que n’hi ha alguna que pots fer t’ho agraïrem profundament:
– En primer lloc, reenvia aquest correu a tothom: amics, familiars, coneguts, etc.
– Segueix-nos al bloc, a twitter i a facebook, fes difusió del que pengem i retuiteja’ns.
– S’està impulsant una Iniciativa Ciutadana Europea -a l’estil d’una ILP catalana- per deixar l’aigua fora de les lleis del mercat. Si encara no has signat, pots fer-ho aquí.
– A dia d’avui 32 municipis on viuen més d’1.200.000 habitants ja s’han manifestat en contra de la privatització d’ATLL. Mira si el teu ho ha fet; si és així insta’l a prendre accions legals com d’altres estan fent; i sinó insta’l a que s’hi oposi.
– Escampem la veu: nosaltres estem encantats de venir a difondre la situació allà on sigui. Organitza una xerrada al teu barri, casal, associació, plaça, etc. Només ens ho has de dir!
– Si te’n surts amb la producció i edició de material audiovisual, presentacions, gràfiques, infografies, etc. i tens temps per donar un cop de mà també escriu-nos!
Segur que hi ha moltes més formes de donar un cop de mà, som tot orelles.
Entre tots aconseguirem retornar l’aigua a mans de la ciutadania, d’on mai hauria d’haver marxat.
