(El grup AGBAR inclou diverses empreses com SGAB, SOREA…nosaltres en aquest article anomenarem AGBAR a qualsevol empresa del grup.)
El mon de l’aigua a casa nostre està més remogut que mai. La doctrina privatitzadora dels serveis entorn al cicle de l’aigua, abastament, depuració i recuperació s’imposa arreu del país, tant al territori metropolità de la mà de l’Àrea Metropolitana com a la totalitat del país amb especial incidència a la Regió Metropolitana de Barcelona, de la ma de la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua. Tot apunta a que els moviments fets pels poders polítics metropolità i català no son aliens al vell somni de l’empresa AGBAR de gestionar, influir i decidir en pràcticament totes les decisions que afecten al cicle de l’aigua a Catalunya amb incidència sobre la pròpia planificació del recurs que correspon per llei en exclusiva a la Generalitat de Catalunya.
AGBAR com quasi tothom sap va deixar de ser una empresa de capital majoritàriament català (La Caixa) per a passar a estar dominada per la multinacional francesa del sector SUEZ.
La Caixa, aquesta caixa-banc que es nodreix dels estalvis populars va abandonar la seva participació majoritària a AGBAR en favor de SUEZ. Abandona una empresa puntera en el sector serveis, amb desenvolupament tecnològic i capacitat per a projectar-se a l’exterior, per passar a controlar ADESLAS, un grup d’assegurances mèdiques, curiosament coincidint amb el canvi de govern de la Generalitat i l’immediat inici de les greus retallades al sistema sanitari públic dirigides per Boi Ruiz, que fins aleshores era el cap de la patronal de la sanitat privada. La Caixa, la de tots, apostant per fer negoci amb el deteriorament de la Sanitat públicaen detriment del sector de serveis tecnològics.
Posted on 1 de octubre de 2012
Autor: Redacció CCOO
