Article publicat al Butlletí n. 239

De la mateixa manera que passa amb les modes, de tant en tant, reapareixen a la nostra societat alguns temes recurrents. Un d’aquests ha estat, darrerament, el tema de la immersió lingüística a Catalunya, a propòsit de la  sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a conseqüència dels recursos interposats contra la immersió  en català.

En aquesta sentència es deia que l’ús del català i del castellà a l’escola ha de ser igualitari, sense predomini d’un sobre l’altre.

S’ha de dir que el Tribunal Constitucional va declarar al mes de juliol del 2010 que el que s’estava fent a Catalunya en el tema de la immersió lingüística era ajustat a la llei i va avalar-lo.

Però , com sempre, es vol ser més papista que el papa i, el que és més greu de tot, se segueix insistint en aquesta dèria de veure fantasmes on no n’hi ha o en plantejar situacions problemàtiques on els propis interessats no les senten. Em refereixo als fantasmes referits a la llengua, i també a altres temes, des de diferents mitjans madrilenys, quan aquí la población està ben tranquil·la  i no  se sent immersa en cap situació de malestar ni patiment com es vol transmetre a l’opinió pública d’altres parts d’Espanya.

La immersió lingüística a Catalunya, com a mètode d’ensenyament de la llengua, es porta a terme des dels anys vuitanta i aquest mètode s’ha manifestat molt eficient ja que el nivell de les dues llengües oficials s’ha assolit de manera  bona i igualitària i els resultats en  les altres matèries d’estudi han estat  igualment bons al llarg d’aquests més de trenta anys.

La Farigola del Clot ha estat una de les primeres escoles públiques que van utilitzar la metodologia de la immersió en el seu ensenyament.        

Precisament, com a reconeixement de la seva tasca de catalanització en una escola dins d’un barri de població  amb majoria castellano parlant, se li va concedir el premi Baldiri Reixach el mes de juny de 1.982.

La Farigola es va posar en marxa el curs 1.979-80. L’inicial grup de mestres, en la seva gran majoria, volia que aquella escola que començava de zero, a més a més de democràtica, activa, laica i oberta al barri, havia de ser una escola catalana.

Un dels aspectes fonamentals d’aquest concepte d’escola catalana era la qüestió de la llengua d’aprenentatge.

Després d’un ric i intens procès d’estudi, maduració i discusió i en un entorn democràtic entre pares i mestres, es va arribar a un acord consensuat i acceptat per tota la comunitat escolar: Pràcticament per unanimitat es va aprobar en una assemblea multitudinària, l’abril de 1.980, que La Farigola del Clot adoptava la immersió com a mètode d’aprenentatge de la llengua.

Es va  aprovar aquest mètode basant-se en dos aspectes:

a)     El didàctic . Després de bastants estudis, consultes tècniques, contactes amb autoritats pedagògiques, reflexions sobre  algunes experiències portades fins aleshores, etc, es va considerar que la immersió era el mètode més adient si es volia que el català tingués un nivell semblant al castellà que era ( i encara ho és) l’idioma predominant a nivell de carrer, medis de comunicació, etc.

Pensàvem que amb aquest sistema el nivell de castellà no baixaria.

Una altra consideració a favor de la immersió era la constatació que les llengües hegemòniques (el castellà,en aquest cas) tenen un factor “aniquilatori” de les llengües minoritàries (el català).

El tema de l’ensenyament en la llengua materna va donar lloc a moltes  discusions (s’havia de respectar la llengua materna del nen?) Si això es portava al seu extrem, hauríem d’haver fet l’ensenyament inicial dels nens en català, castellà, àrab, … (si pensem en la situació lingüística actual de les nostres escoles amb més de vint llengües diferents en algunes d’elles, com es podría respectar la llengua materna?).

No es va veure ben factible la qüestió de l’aprenentatge en la llengua materna i es va considerar que l’ensenyament s’havia de fer en la llengua propia del país, el català.

El temps ens ha donat la raó: el nivell d’ambdues llengües és similar en finalitzar l’escolaritat.El castellà no ha sortit perjudicat.

b)     El polític social.  Entre les raons polítiques i socials que es van considerar destaquem:

-La immersió és un mètode que és bo per a la integració i l’arrelament dels nens al país on estan vivint.

-Ajuda als nens a sentir que pertanyen a una mateixa comunitat.

-Els nens no s’havien de separar per raons de la llengua. Aquesta no pot ser un element de discriminació.

-Tots els nens han de tenir el mateix bagatge cultural..

-El fet que tots els nens utilitzin a l’aula el català ajuda als nens catalano parlants a sentir que es potencia la seva llengua.

-Les competències lingüístiques han de ser les mateixes per a tots els nens.

-El català s’havia de potenciar  per a la seva supervivència ja que estava en desavantatge.

 

 

Aquesta és la transcripció dels acords presos en l’assemblea celebrada a La Farigola del Clot l’abril de 1.980 sobre com implantar la immersió  a l’escola.

 

“El propòsit del mètode aprovat per l’assemblea general de l’escola referent al tema d’Escola Catalana és el de garantir l’equivalent nivell lingüístic tant del català com del castellà en acabar l’ensenyament primari.

Aquest mètode aprovat per majoria absoluta ha de tenir com a resultat final que en finalitzar el 8è de l’EGB, els nens i nenes hauran de poder expressar-se indistintament en català i en castellà, tant parlat com escrit.

En síntesi, aquest mètode començarà a aplicar-se de la següent manera:

Parvulari de 4 anys: es farà tot l’aprenentatge en català d’acord amb l’opció assumida per l’escola.

Parvulari de 5 anys: es farà tot l’aprenentatge en català.

Primer curs d’EGB: es farà tot en català.

Segon curs d’EGB: els ensenyaments es faran en castellà, tot reforçant al màxim les hores de classe en català, així com la possibilitat d’introduir alguna matèria en català.

Resta de cursos fins a 8è d’EGB: l’ensenyament es farà en castellà tot procurant  intensificar al màxim les classes de català que , com a mínim i d’acord amb el que es diu a la Llei d’Educació, s’impartiran tres hores de català a la setmana.

 

Tots aquests acords requerien l’implicació de tot el grup de mestres en aquesta tasca.

Va haver el compromís del reciclatge individual de tot el professorat per tal que , progressivament, poguessin fer els ensenyaments en català.

Es van haver de fer moltes actuacions davant l’administració per tal que es considerés el fet de ser Escola Catalana i que el professorat que hagués de venir a l’escola ja estigués reciclat en català.

Així mateix es van demanar especialistes de català per a l’escola per tal de dedicar-se als cursos superiors.

 

Podem dir que La Farigola del Clot va començar a utilitzar la immersió un cert temps abans que tot el tema del català a les escoles estigués regulat. La Farigola es va avançar al seu temps com també ho va fer en altres aspectes pedagògics i organitzatius al llarg de la no tan dilatada seva vida educativa.