5 de Juny Dia del Mediambient

El malbaratament alimentari

Com cada any, el 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient. Enguany, es proposa com a lema de la jornada “Pensa, alimenta’t, estalvia”, coincidint amb el nom i propòsit de la campanya contra el malbaratament alimentari endegada pel   Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i la FAO.

 Nosaltres, com a consumidors, som una peça clau dins la cadena alimentària. El nostre comportament és determinant a l’hora de reduir el malbaratament alimentari. El malbaratament alimentari és el menjar que perdem o llencem durant tota la cadena alimentària destinada al consum humà. Tots en alguna ocasió hem llençat restes de menjar que ens ha quedat al plat, algun iogurt que ha ultrapassat la data de caducitat, un tros de pa que s’ha endurit, etc. La producció d’aliments al món supera 1,5 vegades la demanda, però no tothom hi pot accedir de la mateixa manera.

El 35% de la fruita i la verdura i el 67% de la vedella que consumim a Barcelona s’importen d’altres països. L’impacte de llençar aquests aliments és molt important degut a la petjada ecològica del procés de producció, emmagatzematge i transport. Quan parlem d’evitar el malbaratament alimentari domèstic ens referim, dit de forma senzilla, al fet de no llençar menjar, és a dir, no llençar aliments que són aptes per al consum humà.

No hi ha estudis específics que ens permetin parlar de xifres concretes de malbaratament alimentari a la ciutat de Barcelona. Tot i això, un estudi de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura –en endavant FAO– ha estimat que a Europa la mitjana d’aliments malbaratats a la llar se situa al voltant dels 95 kg anuals per habitant. Cal tenir en compte que el procés de producció, emmagatzematge i transport d’aliments deixa una important petjada ecològica. Per tant, quan llencem menjar també estem llençant els recursos que hem destinat a la seva producció –sòl, aigua, energia– i estem contribuint de forma indirecta a l’increment d’emissions de CO2. Aquest impacte es multiplica si la quantitat d’aliments que llencem és importat, ja que com més lluny es produeix l’aliment més emissions de CO2 associades al transport es produeixen. Llençar menjar té un important impacte social, econòmic i ambiental!

Què és la cuina d’aprofitament? Quan cuinem podem reduir molt els aliments que llencem si aprenem a donar sortida als ingredients o a les sobres que no ens mengem. No hem d’esperar que els ingredients de la nevera se’ns facin malbé per cuinar-los, procurem fer-ho a temps. La cuina d’aprofitament ens permet fer noves receptes a la partir de:

• Aliments d’àpats que ens han sobrat perquè hem cuinat molta quantitat o bé ha faltat algun convidat.
• Aliments que tenim a la nevera que ens han sobrat a l’hora de fer la recepta que havíem previst o bé estan a punt de fer-se malbé.
• Fulles i altres parts de les verdures i fruites que habitualment no aprofitem (fulles de remolatxa, de tomaqueres, de pell de pinya tropical, llavors de meló i síndria, tronc de les carxofes, etc.).La cuina tradicional catalana recull moltes receptes que són maneres originàries d’aprofitar els aliments a la cuina, com ara cremes, croquetes, canelons, truites, pizzes, amanides, crestes, sopes i moltíssimes més.