Menu

Història

St_Marti_Segell

Primer segell de Sant Martí de Provençals

Els barris del Clot i del Camp de l’Arpa formen part districte de Sant Martí, territori que l’any 1714 va passar de ser parròquia sufragània de Santa Maria del Mar a ser un municipi independent del pla de Barcelona. L’any 1897, juntament amb les viles de Gràcia, les Corts, Sants, Sant Gervasi i Sant Andreu, va ser annexionat a Barcelona i es va convertir en un districte de la ciutat. El territori de Sant Martí de Provençals s’estenia des de les muralles de Barcelona fins al riu Besòs, i des del mar fins a la muntanya del Carmel. El nom del Clot deriva de la paraula “fons” i fa referència a terres de conreu probablement situades en fondals, que expliquen el caràcter rural que fins a principis de segle XIX va tenir aquesta zona. El Clot ja existia a l’època medieval, i aleshores era una partida rural coneguda per Clotum de Melis. Va rebre aquest nom perquè en el seu territori, molt ric en hortes que proveïen de queviures a la ciutat, s’hi van instal·lar ruscos de abelles dels quals s’obtenia mel de gran qualitat. Per aquest motiu ha arribat fins avui el nom de Clot de la Mel.

Torre de Sant Joan

Torre de Sant Joan

El topònim de Camp de l’Arpa procedeix probablement de l’existència d’un dolmen en aquesta zona. Apareix citat en un document de l’any 1037 del Cartulari de Sant Cugat, amb la forma ad ipsa archa, amb motiu d’una confrontació de límits. El nom actual es una deformació de l’original. Les masies i les torres senyorials concentraven l’activitat agrícola i l’explotació de la terra: algunes d’aquestes edificacions han arribat fins als nostres dies amb un altre ús, com la torre del Fang, la torre de Sant Joan –avui escola municipal Casas- o can Miralletes, però la resta han desaparegut al llarg del temps, com la torre Sellés, can Robacols o moltes d’altres.

Carrer del Clot

Carrer del Clot

El Clot és el nucli urbà més antic del territori martinenc. Hi ha moltes notícies que durant els segles XIV i XV van anar instal·lant-se al territori del Clot petits nuclis d’habitatges, de tallers artesanals i botigues. L’any 1850 ja s’havien aixecat habitatges a banda i banda de la carretera de Sant Andreu, que després coneixerem com el carrer major del Clot; també hi havia una capella, un hostal, alhora que era punt de parada de molts carruatges. El Clot es va consolidar com el nucli del poble i per aquest motiu es va construir l’any 1877 la casa de la vila en aquest barri. La seva construcció va permetre obrir nous carrers per comunicar-la amb els altres barris. Són d’aquella època el carrer del Municipi o el camí de la Verneda. El Camp de l’Arpa formava part, juntament amb el Guinardó, del barri de Muntanya de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals. La primera notícia sobre la urbanització d’aquesta zona data de 1845, quan se sol·licita permís a l’Ajuntament per construir-hi les primeres casetes al barri de Muntanya.

Masia de Can Canal (1915)

Masia de Can Canal (1915)

Al segle XVIII s’inicià a la part baixa de Sant Martí, el Poblenou, un procés industrial amb l’assentament primer dels prats d’indianes i posteriorment dels edificis fabrils. Les primeres fàbriques que es van instal·lar al Clot i el Camp de l’Arpa van ser les farineres, seguides per les indústries tèxtils, les adoberies, les bòbiles, les de productes químics i moltes d’altres. A finals del segle XIX el barri s’havia convertit en un assentament industrial i obrer, consolidat urbanísticament amb la instal·lació de fàbriques i d’habitatges. Aquest fet va comportar un augment molt important de la població, que molt sovint procedia de la resta de Catalunya i de l’Aragó. Tot aquest procés industrial implica un canvi en la condició social de la població, que esdevé predominantment obrera.

Ximenees de Poblenou

Ximenees de Poblenou

Els motius fonamentals que van portar els industrials a instal·lar les seves fàbriques a Sant Martí de Provençals van ser: el baix preu dels terrenys, l’abundància d’aigua, la proximitat al port de Barcelona i el pagament d’uns impostos molt baixos. Aquests factors van fer que el nombre de fàbriques anés en augment el 1885 hi havia 60 fàbriques, i el 1888 ja n’eren 243.

Edifici de La Formiga Martinenc

La Formiga Martinenc

Les associacions es multipliquen, fruit de les necessitats del moment, i vertebren una població que creixia molt ràpidament i que no trobava en l’Administració una resposta a les seves necessitats assistencials, educatives, culturals, etc. Les associacions obreres reivindicatives, les cooperatives, els ateneus, les entitats culturals i recreatives, els clubs esportius, els partits polítics, tots tenien un pes molt important. Moltes d’aquestes associacions han desaparegut, com per exemple: el Casal Obrer Martinenc, etc. D’altres entitats han arribat fins als nostres dies, com les cooperatives La Formiga Martinenc , la Cooperativa l’Antiga del Camp de l’Arpa o el Foment Martinenc, i són el testimoni d’un teixit social molt ric. Sant Martí s’hauria d’haver vist afectat urbanísticament pel Pla d’Eixample d’Ildefons Cerdà aprovat l’any 1859, però l’existència d’uns eixos poblacionals preexistents que vertebraven el territori, respectats per Cerdà, els interessos dels propietaris i l’oposició dels membres del consistori, van fer que la majoria de carrers nous no seguissin les propostes de Cerdà. Malgrat el pas del temps, en substituir nombrosos passatges del segles XIX, la majoria al Camp de l’Arpa, com ara els passatges del Sospirs, Torres del Trinxant, del Pistó, etc. que proporcionen una imatge insòlita a finals del segle XX.

Antiga esglesia de Sant Marti del Clot

Antiga esglesia de Sant Marti del Clot

A mesura que el Clot i el Camp de l’Arpa es van anar definint urbanísticament al llarg dels segles XIX i XX, s’anà definint socialment i culturalment com un barri obrer amb un fort component anarquista, anticlerical i catalanista. L’any 1897 es produeix l’annexió a Barcelona i Sant Martí es despersonalitza, es fragmenta i perd les seves peculiaritats com a municipi independent en benefici dels seus barris. L’annexió es produeix en uns moments de crisi econòmica, que agreuja la seva condició de suburbi, fet que explicaria la conflictivitat del primer terç del segle XX.  L’any 1909 durant els fets de la Setmana Tràgica, serà un dels llocs on la revolució actua amb més força, i on es va cremar la majoria dels convents i centres religiosos.

Ateneu llibertari del Clot

Ateneu llibertari del Clot

Durant la Guerra Civil, els barris de Sant Martí es mostra clarament d’esquerres, dominant per sobre de tots el corrent anarcosindicalista. Per aquest motiu quan esclata la Guerra Civil pateixen alteracions importants, ja que moltes de les fàbriques instal·lades van ser destinades a la fabricació d’armament. En acabar la Guerra Civil es produeix una gran repressió com a barris obrers que eren. Les dures condicions de vida a tot l’Estat afavorien importants emigracions cap a les zones industrials, moment en que arriben a Sant Martí molts homes i dones que s’instal·len.

Avinguda Meridiana La Rambleta del Clot (1925)

Avinguda Meridiana La Rambleta del Clot (1925)

Un dels elements que han contribuït a dibuixar la imatge d’aquest territori ha estat el pas del tren. L’any 1854 va començar a circular la línia en direcció a França i uns quants anys després –l’any 1861- la de Saragossà, que circulava per la actual Meridiana. Les vies del tren van ser eliminades o soterrades, ja en el nostre segle, però substituïdes per la via ràpida de la Meridiana. Aquest fet va provocar una fragmentació i una divisió de territori, que va perdre la seva identitat global. Es va produir un creixement especulatiu al voltant de la Meridiana que va permetre la construcció d’edificis pantalla de dotze pisos d’alçada que no deixen veure el nucli històric. A més de la Meridiana, el barri es va anar compartimentant per les successives actuacions urbanístiques al carrer d’Aragó i a la Gran Via, fet que agreujà encara més l’aïllament dels diferents sectors.

L’any 1975 es va fundar l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa, que durant els més de trenta sis anys que porta funcionant s’ha fet ressò de les reivindicacions per millorar el barri i la qualitat de vida de les persones que en ell viuen. L’actual Junta  està formada per un equip de persones disposades a treballar pel nostre barri i que, des de sensibilitats diverses però, amb esperit unitari, compartim els objectius socials i de millora del barri i la ciutat que sempre han identificat a l’Associació de Veïns. Volem continuar la feina feta aquest darrers anys, adapta’n-la als nostres dies i també renovant, canviant i millorant tot el que calgui.

Per poder millorar els nostres serveis i també poder mostrar contingut relacionat amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació, utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant, considerem que n'acceptes la utilització. Més informació aquí política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies