Menu

Drets Socials

 

Mobilització Tramvia per la Diagonal – 20 de gener a les 11:00 hores

Carta oberta a les sòcies de la AVV:

Descargar (PDF, 49KB)

Dissabte 20 de gener a les 11:00 hores

Més informació

unimelstramvies.org

20/01 acte reivindicatiu del Tramvia per la Diagonal
20-gener 11:00 hores - Mobilització tramvia per la Diagonal

Les principals entitats socials, sindicals i veïnals convoquen la primera gran mobilització metropolitana per reclamar la unió del Tramvia per la Diagonal

– Sota el lema “Prou bloqueig polític, unim els tramvies!”convoquen una ? marxa reivindicativa al centre de Barcelona el pròxim 20 de gener a les 11 hores.

– Entre les entitats convocants s’hi troben: Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Catalunya Camina, Comissions Obreres de Catalunya (CCOO), Confederació d’Associacions Veïnal de Catalunya (CONFAVC), ?Bicicleta Club de Catalunya (BACC), Federació d’Associacions de Veïns del Baix Llobregat (FAVBAIX), Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVBDN), Ecologistes en Acció de Catalunya (EaC), Plataforma per a la Qualitat de l’Aire (PQA), Prevenció d’Accidents de Trànsit (P(A)T), Unió General de Treballadors (UGT), Units pel Tram

Barcelona, 8 de gener de 2018.

Les principals entitats veïnals i sindicals de l’Àrea Metropolitana s’han unit per crear la Plataforma Unim els Tramvies, que mitjançant accions reivindicatives i impulsant el debat públic vol reclamar la unió tramviaire per l’avinguda Diagonal.

Amb la convocatòria d’una gran mobilització el pròxim dia 20 de gener, es vol instar a tots els grups municipals de Barcelona al seu vot favorable a la proposta de connexió del Trambaix i el TramBesós, planificada per la Generalitat des de l’any 2001 al Pla Director d’Infraestructures i ja demanada en mocions municipals per L’Hospitalet, Esplugues, Sant Just, Sant Feliu, Badalona, Sant Joan Despí i Sant Adrià.

El manifest signat per particulars i per les entitats convocants, conté els principals arguments tècnics, socials, econòmics i ambientals que avalen la connexió. Motius defensats per múltiples estudis que porten sent reivindicats des de la finalització de les obres del TramBaix l’any 2004.

Entre els principals punts del manifest destaca la necessitat de concloure el ja començat, un transport sostenible que permet cohesionar una Barcelona cada cop més moderna i democràtica. Alhora, es milloraria la comunicació de? 9 municipis de l’Àrea Metropolitana. Será capaç d’oferir també d’oferir connexió directa amb més de 8 línies de metro i altres línies de FGC (metro del Vallès), augmentant la connectivitat de la xarxa de transport i descongestionant el metro.

A més, la unió dels Tramvies permetria realitzar el trajecte de Z. Universitària- Fòrum en menys de 35 minuts, oferint una capacitat, comoditat i freqüència molt superior a l’actual. I clarament per sobre de la resta d’alternatives presentades.

També cal destacar que la connexió obligaria a revisar l’actual concessió d’explotació, obrint la possibilitat d’avançar cap a un model més públic. Tanmateix, s’impulsaria una reorganització de la xarxa d’autobusos, el que permetria millorar el servei actual, tant pel que fa a freqüències com a distribució pels diferents barris i polígons de la ciutat.

Finalment, exigim posar fi a la situació de bloqueig que porta ajornant innecessàriament una obra imprescindible per fer realitat un model de mobilitat més sostenible, segur i modern per a tots i per a totes.

Per fer-ho la Plataforma Unim els Tramvies, ha convocat una marxa reivindicativa per la Diagonal el pròxim 20 de gener a les 11h.

premsa@confavc.cat, info@unimestramvies.org

Més info a unimelstramvies.org

(font: favb.cat)

Comunicat de la FAVB: Mobilització per reclamar la unió del Tramvia per la Diagonal
20-gener 11:00 Les principals entitats socials, sindicals i veïnals convoquen primera gran mobilització metropolitana per reclamar unió Tramvia per Diagonal

 

Mobilització Stop Pujades

L’AVV recolzem convocatòries @StopPujades aquest dimecres dia 10

Dimecres 10 de gener a les 19:30 hores a l’estació Clot

Més informació

link

Comparteix, descàrrega i difon!

Descarrega el cartell

 

Mobilització Stop Pujades Dimecres 10/1 a les 19 h estació del Clot
A l'AVVC-CA recolzem convocatóries Stop Pujades


Foto: Dani Codina

Lamentem que s’apugin totes les tarifes sense protegir la mobilitat obligada diària de les persones

Font: FAVB i PTP

 

La pujada homogènia de les tarifes evidencia un greu problema i una mancança.

El greu problema de l’endeutament del sistema de transport públic s’ha d’afrontar amb mesures que evitin augmentar l’alt percentatge que signifiquen les aportacions al seu finançament que fan els usuaris a través de la compra dels bitllets. Per dues raons, una per garantir el dret a la mobilitat en una situació en què els viatges són una despesa molt important en la majoria de les economies familiars, i dos, perquè les pujades no ajuden a incentivar el pas del cotxe privat al transport públic en un canvi de model absolutament vital pel futur de la ciutat. En les ATM de Girona, Tarragona i Lleida, a diferència de Barcelona, les tarifes continuen congelades.

Aquests darrers dies l’Ajuntament ha recordat a l’Estat l’incompliment dels seus compromisos en el finançament del transport públic, però recordem que les inversions pendents a la xarxa de Rodalies i carril bus de la B23 són molt més greus.. També és del tot necessari demanar a la Generalitat que compleixi amb l’activació de les noves formes de finançament que preveu la llei 21/2015 que grava, a través de diverses mesures, als qui treuen beneficis de la predominant presència del cotxe privat. I també el mateix Ajuntament ha d’actuar amb exemplaritat anul·lant definitivament les subvencions al Circuit de Montmeló.

La mancança que trobem en la pujada homogènia dels bitllets rau en la falta de debat sobre quina és la política tarifària adequada que fidelitzi els usuaris habituals del transport públic. És del tot incongruent que la targeta de menys viatges, la T-10, sigui amb molta distància el títol més utilitzat. Per altra banda, a la ciutat ha augmentat darrerament molt els usuaris que són turistes i, per això, s’han d’estudiar fórmules tarifàries (la PTP en proposa) perquè aquest sector pagui el cost real del transport sense castigar amb pujades els barcelonins o buscar-ne fórmules indirectes a través d’un fort transvasament de la recaptació de la taxa turística al transport públic i amb polítiques impositives a la indústria turística.

El malhumor que provoca la pujada del transport hauria d’esperonar als nostres polítics a cercar amb contundència les vies socialment justes que han de portar al necessari canvi de model de mobilitat a la nostra ciutat.

PTP i FAVB

Publicat a favb.cat el 29 de desembre de 2017

Comunicat de la FAVB davant les pujades de les tarifes del transport públic. PTP-FAVB
Publicat el 29/des/17 a la web de la FAVB

Podem dir que comença un nou curs, però no un nou curs escolar, sinó un nou curs de lluita al carrer, de lluita pels nostres drets, per la sanitat i l’educació, per l’aplicació de la llei de dependència i per les pensions, tant les pensions nostres com les dels qui venen rere nostre. Una cosa la tenim clara: passi el que passi amb tot aquest embolic del referèndum, tant si som independents d’Espanya com si no, els drets ens els haurem de guanyar al carrer.

A la Marea Pensionista ens hem proposat donar una empenta a aquesta lluita, com no podia ser d’una altra manera, ja que aquest Govern del PP segueix reduint any rere any el nostre poder adquisitiu. De fet, els pensionistes actuals ja hem perdut un 8% del poder de compra i sembla que, encara que l’economia segueixi creixent a bon ritme, els pensionistes actuals i futurs ho tenim molt fotut si no lluitem.

El passat dia 14 de setembre la Coordinadora Estatal es va reunir a Madrid per tal de programar el que serà amb tota probabilitat una tardor calenta. Haurem de mesurar molt bé les nostres forces, ja que tenim les primeres actuacions programades per dur-les a terme de manera immediata, mentre que d’altres no les podem programar encara perquè dependran de les agendes del Govern i del Parlament.

Un dels temes que abordarem aquest curs és el contacte amb tots els moviments de dones de l’Estat, ja que volem que s’afegeixin a la nostra lluita, que és sens dubte també la seva. En matèria de pensions tenim una diferència de gènere de prop d’un 40%, la qual cosa és un greu problema social i una veritable injustícia per a la meitat de la població del país.

Des de la Coordinadora Estatal farem una mobilització coordinada davant de les oficines de l’INSS de totes les capitals de província. També farem una jornada de denúncia dels plans de pensions privats a les seus centrals de les principals entitats financeres. A més, tenim previst pressionar tant com sigui possible per tal que es debati la llei presentada al juliol al Parlament per En Marea i Units Podem.

Pel que fa a les mobilitzacions en forma de marxes convocades por CCOO i UGT en quatre columnes, que van anar fins a Madrid en els primers dies d’octubre, la Coordinadora Estatal va donar llibertat als territoris perquè hi donessin suport, sempre des de la independència dels nostres moviments. Aquí, a Catalunya, s’ha decidit no donar suport a les mobilitzacions d’aquests sindicats mentre no reconeguin l’error que van cometre en signar la reforma de les pensions de l’any 2011, així com la seva participació o promoció dels plans de pensions d’empresa (PPE) i dels Plans de Pensions Privats (PPP).

RECORDEU QUE SI NO ENS IMPLIQUEM TOTS I TOTES EN AQUEST TEMA NO ENS EN SORTIREM.

ARA, MÉS QUE MAI, HEM DE DEFENSAR LES PENSIONS
Podem dir que comença un nou curs, però no un nou curs escolar, sinó un nou curs de lluita al carrer, de lluita pels nostres drets, per la sanitat i [...]

Hi ha un aspecte que va començar a sortir en la discussió política arran de la consulta del 9N, que ha retornat al llarg de la legislatura amb la utilització intensiva del TC, del TSJC i de la Fiscalia de l’Estat, i que finalment ha marcat tant la celebració del Referèndum com la posterior aplicació dels resultats. Aquest aspecte és el que enfronta dos conceptes: «legal» i «dret a».

Davant la proposta de celebració del Referèndum de l’l d’octubre, la majoria parlamentària d’Espanya —formada pel PP, PSOE i C’s— va deixar clar que aquest seria il·legal, que no estava permès. En alguns casos, fins i tot van interpretar que està clarament prohibit per la Constitució espanyola.

El partits que formen la majoria parlamentària a Catalunya —JxSí i la CUP— van adduir, amb diverses justificacions, que Catalunya tenia i té dret, fins i tot constitucionalment, a decidir en referèndum el seu Estatut, i que l’origen de l’actual conflicte és que el Tribunal Constitucional va denegar aquest dret. I, sent clarament una nació, van crear una legalitat catalana per donar el marc jurídic català a la seva realització.

Llavors, el Referèndum ha estat legal o il·legal? Si per respondre a aquesta pregunta només tenim en compte la legalitat de l’Estat, creiem sincerament que va ser il·legal. Nosaltres, però, pensem que aquesta no és la pregunta adequada. La pregunta hauria de ser: el poble de Catalunya tenia dret a celebrar-lo?

Per respondre a aquesta pregunta s’han de tenir en compte diversos raonaments polítics que, d’una banda, tenen a veure amb la lluita pels drets humans i, d’altra banda, amb la dinàmica parlamentària catalana dels últims 18 mesos i el dret o no a l’autodeterminació.

La nostra opinió es centra primerament en la lluita pels drets humans i dins d’aquest debat creiem molt important incorporar dos aspectes. El primer seria que la gran majoria de les millores en la vida de moltes persones es basen en un principi en il·legalitats. Posem-ne exemples: el dret de vot de les dones, el dret de vot de minories ètniques en determinats països (per exemple, els Estats Units) i de majories en d’altres (per exemple, Sud-àfrica), el dret a l’avortament o el dret a una sexualitat diferent (per exemple, la legalització de l’homosexualitat, la generalització de drets, el dret al matrimoni i a l’adopció per part de parelles del mateix sexe). I cal no oblidar que drets bàsics laborals com l’edat mínima per treballar, la jornada laboral diària i setmanal o les vacances, així com l’accés a la sanitat, l’educació, l’habitatge, els subsidis i pensions, i tants i tants d’altres, van significar subvertir una legalitat vigent que la majoria de les vegades no només no els contemplava sinó que també estava en contra de reconèixer-los.

Van ser lluites, mobilitzacions i desobediències d’una part molt important de les persones que formaven aquests col·lectius, però que no eren totes i tots, sinó una majoria suficientment àmplia. La seva oposició a la legalitat vigent va fer que es generés una nova legalitat que sí que incorporava aquests drets.

El segon aspecte és que cal no oblidar que la creació de drets beneficia una part de la població però en perjudica una altra. Per exemple, la incorporació del vot de les dones va perjudicar aquelles persones que defensaven una societat patriarcal, de domini de l’home i submissió de la dona; el dret de vot de la població negra a Sud-àfrica va perjudicar el predomini de la minoria blanca, i qualsevol dels drets laborals va perjudicar els interessos econòmics de l’empresariat, per posar tres exemples. Per això, el que ens hauríem de preguntar és a qui perjudica el dret a decidir a Catalunya. De ben segur que la resposta no és que perjudiqui a les classes populars.

Per últim, creiem fermament que la diferència entre una societat democràtica i una d’autoritària —encara que formalment sigui una democràcia: així és com es declaraven la majoria de societats dels exemples anteriors— és la forma en què resol aquests conflictes: si ho fa generant diàleg des del començament i deixant decidir a la ciutadania, o si el que fa és utilitzar una violència repressiva basant-se en una legalitat vigent. Aquesta última via és aquella per la qual va optar el govern espanyol i a la qual ha donat suport la majoria parlamentària espanyola. I no volem afegir res més a totes les mostres d’estupor i de denúncia, ja que no ens queden paraules, que va provocar una violència desproporcionada sobre milers de persones que, certament, algú pot considerar que estaven cometent una il·legalitat per voler votar l’1 d’octubre del 2017, però el que és segur és que defensaven d’una forma pacífica el dret a fer-ho.

Des de la fundació de l’AVV (moment en què ens vam adherir a l’Assemblea de Catalunya, que reclamava l’Estatut d’Autonomia “com a pas previ per a l’autodeterminació”), nosaltres hem reclamat aquest dret. Per això, ens vam adherir al Manifest de la Plataforma pel Referèndum del Clot-Camp de l’Arpa i hem participat, en la mesura de les nostres forces, en la seva activitat durant tots aquests mesos. Ho hem fet sempre, però, sense adoptar cap tipus de posicionament respecte del sentit del vot, i sent fidels als nostres principis, que són comuns a una gran majoria del teixit social a Catalunya: donar la veu al veïnat.

És legal o il•legal? No, ÉS LEGÍTIM!
Hi ha un aspecte que va començar a sortir en la discussió política arran de la consulta del 9N, que ha retornat al llarg de la legislatura amb la [...]

Més d’un any després de l’obertura del centre públic, continua la lluita dels familiars per millorar la qualitat de vida de les persones residents.

Ja fa més d’un any que la residència Alchemika va obrir les portes. En ser un començament des de zero, els usuaris i els seus familiars van donar un temps de confiança a la UTE Ingesan-Asproseat, procedent del món de la construcció, que va guanyar un concurs de la Generalitat en què es va prioritzar la part econòmica per davant de la qualitat de la cura a les persones. Això va portar l’AVV a fer convocatòries mensuals en què es reunien els familiars i parlaven de les mancances que els usuaris coincidien a detectar.

Animats per l’AVV, les famílies van crear un grup de vocals, format per persones voluntàries, per parlar amb la direcció del centre sobre les queixes i problemes, que es repetien en el temps i que no semblava que hi hagués voluntat de solucionar.

Al gener, la UTE va reduir encara més el nombre de persones encarregades de la cura dels residents. Aquest fet va coincidir amb queixes d’altres residències, gestionades també per Ingesan-Asproseat, i va ser el moment que els representants de residents i familiars es van afegir al Consell de Participació del centre.

Aleshores es va crear la Coordinadora de les Cinc Residències (Alchemika, Bertran i Oriola, Bon Pastor, El Molí, i Mossèn Vidal i Aunós). Per a aquest grup de familiars, això va suposar moltes hores de reunions, tant amb la direcció del centre com amb la UTE, la Generalitat, la Síndica, l’Ajuntament central, regidors de diversos partits i districtes, parlamentaris de diversos partits polítics, i la Plataforma SOS Gent Gran Barcelona Viure amb dignitat (impulsada per la FAVB), sempre oberts a qui donés solucions. També han participat en recollides de firmes, manifestacions i trobades amb mitjans de comunicació.

Fruit de tota aquesta lluita, el 13 de juliol del 2017 es va aprovar la Moció 149/XI del Parlament de Catalunya, sobre la situació de les residències de gent gran. Com a conseqüència, la UTE Ingesan-Asproseat no renovarà la gestió i l’actual durarà, com a màxim, fins al 31 de desembre. S’està mirant que una altra empresa agafi la gestió ara, amb caràcter provisional, fins a la nova adjudicació, de manera que no calgui continuar amb Ingesan-Asproseat. Es farà un nou concurs, que es publicarà al mes de novembre, amb un plec de prescripcions tècniques nou i —en principi— millor, ja que la Generalitat ha acceptat escoltar les aportacions de les famílies i altres sectors. L’aportació que més ha remarcat la Coordinadora és que no es premiï la part econòmica i sí, en canvi, la qualitat del servei humà que reben els usuaris.

La Generalitat està en contacte amb la Coordinadora i hi manté reunions. Insisteix que els familiars han d’exposar les seves queixes a la direcció del centre per escrit i recollir-ne una còpia amb el segell d’entrega, o bé, si el cas és més greu, fer una denúncia directament a la Generalitat, amb indicació del dia i l’hora del fet i informes o proves fotogràfiques (només del familiar, protegint sempre la intimitat de la resta de residents). Si es considera convenient, es pot informar els representants del Consell de Participació del centre, per tal que en converses amb la direcció es faci un seguiment del tema.

En aquests moments, com a conseqüència de totes aquestes mobilitzacions, s’ha recuperat el personal que havien reduït, un reforç per al centre de dia, i en aquests moments hi ha un gerocultor en el torn de nit a cada planta. No és suficient, però és una millora.

Està previst que al començament del 2018 surtin els resultats del concurs de les cinc residències.

L’AVV, la FAVB i la Coordinadora de les Cinc Residències tenen com a tema pendent, en el qual intensificaran les seves forces, tornar a les residències el servei dels CAP respectius i aconseguir que deixin d’estar gestionades per Mutuam, que fins ara s’ha demostrat que no està donant un bon servei als usuaris. Una altra mancança és l’absència d’un espai d’aparcament per a ambulàncies, que és molt necessari per les característiques del centre.

LLUITEM PER MILLORAR EL BENESTAR DELS USUARIS DE LA RESIDÈNCIA ALCHEMIKA
Més d’un any després de l’obertura del centre públic, continua la lluita dels familiars per millorar la qualitat de vida de les persones residents. Ja fa [...]

MANIFEST CATALUNYA

Després d’un llarg cicle electoral i de retrocés de les mobilitzacions, apareixen signes de reanimació que apunten a l’inici d’un nou cicle de lluites i mostren que és possible recuperar el carrer i plantar cara als governs i a la UE. Les Marxes de la Dignitat volem ser protagonistes en aquesta nova etapa, començant per la mobilització estatal del 27 de maig a Madrid.
Enmig d’una corrupció insuportable, ens parlen d’una “recuperació econòmica” que no és tal per a la gran majoria treballadora. Des que va esclatar la crisi en 2008, l’estat espanyol s’ha consolidat com el segon país de la UE en desigualtat social, al punt que l’1% més ric posseeix el 20% de la riquesa social.
Les últimes reformes laborals han suposat un gravíssim atac a la classe treballadora, facilitant encara més els acomiadaments i provocant la generalització de la precarietat, les dobles escales, la subcontractació i els baixos salaris, en molts casos miserables.
Ell govern amb la “llei mordassa” i les empreses amb la por a l’acomiadament i la repressió sindical, tracten de frenar les lluites. Els casos més flagrants són els d’Andrés Bódalo, Alfon, Sidil Moctar i Rafa Díez, tots ells empresonats.
El govern del PP, amb el suport imprescindible del PSOE que l’aguanta, ha “augmentat” les pensions un 0,25% quan la inflació interanual està en un 3%. Des de l’esclat de la crisi, les pensiones han perdut 7 punts i ara diuen que en cinc anys en perdran 7 més. Això succeeix quan més de la meitat dels pensionistes cobra per sota del salari mínim i el 34% de les famílies depenen de les pensions; quan les noves pensions empitjoren cada any per la implantació de les reformes de Zapatero i Rajoy.
Després de saquejar el fons de reserva de les pensions, ara preparen una nova andanada, justificant-la en un “dèficit” que no existeix per rescatar bancs ni per a la Casa Reial, l’exèrcit, l’Església o els privilegis de la classe política. Volen destruir el sistema públic de pensions per afavorir el negoci privat de bancs y asseguradores.
L’estat espanyol destina oficialment a “Defensa” el 0,9% del PIB. Ara, sota pressió de Trump i l’OTAN, volen augmentar la despesa al 2%. Els mateixos que parlen del “dèficit insostenible” de les pensions pretenen apujar la despesa militar en més d’11.000 milions! No volem una Europa fortalesa i imperialista, que alimenta i fa negoci amb la guerra i el patiment dels pobles. No volem OTAN ni bases. No a la despesa militar i a la guerra!
Repudiem els tractats de lliure comerç com el CETA (subscrit per la UE i Canadà), TTIP i TISA, que són un atemptat contra els serveis públics, els drets socials, la salut i la sobirania alimentària, en benefici de les grans multinacionals.

La situació catalana

La població catalana en risc de pobresa arriba al 25%. L’atur afecta a 560.000 persones i més de dos terços no cobren prestacions. Les famílies on cap membre no treballa són 200.000. Tenim 20 desnonaments diaris només a Barcelona, mentre es disparen els lloguers. Els governs afirmen que es crea ocupació, però la gran majoria són contractes -escombraria amb sous indignes. Els immigrants son tractats de manera inhumana, sense regularitzar, i encara pitjor als CIEs.
El govern de Junts pel Sí diu que els seus pressupostos són “els més socials de la història”, però la despesa social queda molt lluny de la de 2010, mentre els impostos als rics ni es toquen, accepten les imposicions de la UE i de Montoro i segueixen pagant un deute il·legítim que ens ofega. Les úniques concessions fetes, en Ensenyament, han estat fruit de la mobilització.
En Educació, la inversió segueix a la cua de l’estat i d’Europa: no passa del 2’8 del PIB, quan per llei hauria d’arribar al 6%. Patim unes polítiques regressives que afavoreixen la concertada i l’equiparen amb la pública, alhora que introdueixen models de gestió empresarial en la xarxa pública. No acceptem aquesta política privatitzadora ni la perpetuació de les retallades (16% des de 2010). Cal revertir-les amb urgència.
El govern també perpetua la retallada del 14% en la despesa pública en la Sanitat i segueix afavorint els negocis privats i la mercantilització del sistema sanitari. És urgent revertir les retallades i recuperar les plantilles, posar fi a la precarietat, reduir les llistes d’espera i recuperar els serveis privatitzats, llits, plantes i serveis tancats el 2011. Cal potenciar l’atenció primària, la salut comunitària i l’acció multisectorial per anar a les veritables causes de les malalties, causades per la desigualtat i la injustícia social. Els centres sanitaris no es poden tractar com a  empreses privades. No acceptem el model d’un CatSalut organitzat en benefici de la sanitat concertada. Lluitem per un veritable Servei Nacional de Salut de gestió i provisió públiques, gratuït, universal i de qualitat.

Reprenent la lluita al carrer

Les mobilitzacions de les Marxes del 25 i 28 de febrer, les grans manifestacions del 8 de Març, les mobilitzacions de l’Educació i les lluites en curs, entre les que destaquen les Marees Pensionistes i els estibadors, sense oblidar les Kellys i els manters, obren el camí a un nou cicle de lluites.
El 18 de febrer a Barcelona, 200.000 persones reclamàvem una acollida digna als refugiats. Mentrestant, la Comissió Europea crida a deportar un milió d’immigrants i a augmentar el temps de detenció als CIEs. Hem de desemmascarar la hipocresia de les administracions i posar fi a la política racista de la UE i els governs. Volem acollir en condicions dignes, amb plens drets i llibertats: als que busquen refugi i als immigrants que ja hi són. El moviment feminista ha irromput amb força aquest 8 de març, lluitant contra la involució de drets i la discriminació. Les dones són les primeres a patir les retallades i  privatitzacions. Els seus cossos són mercantilitzats. Són objecte de tràfic i trata. Són invisibilitzades i assassinades, doblement explotades i oprimides, davant la indiferència de les administracions. Exigim recursos per frenar la violència masclista! Prou violència i terrorisme masclista, ens volem vives! Prou discriminació patriarcal, igualtat de drets real i efectiva!
Més que mai, la defensa de les pensions y dels serveis públics exigeix anteposar les necessitats socials de la immensa majoria, urgents i inajornables, al pagament del Deute i al compliment dels Dèficits imposats per la Unió Europea i garantits a través de l’article 135 de la Constitució.
La Unió Europea ha deixat en evidència a Grècia, aquí i arreu, que és una màquina de guerra contra la classe treballadora i els pobles d’Europa. La tràgica experiència grega ha demostrat que dins de la UE és impossible trobar sortida a la greu situació de la immensa majoria. Front l’Europa del capital i la guerra, defensem una Europa de les Treballadores i dels pobles.
El poble català no pot identificar-se amb un estat espanyol emparat en una Constitució que li nega el dret a decidir, exigit pel 80%. El dret d’autodeterminació és inalienable i el seu exercici no pot estar supeditat a la voluntat de l’Estat. El poble català ha de poder decidir el seu destí nacional en tots els àmbits, en tant que lluita de manera solidària amb els pobles de l’Estat.
La crisi del règim del 78 fa aparèixer l’oportunitat i la necessitat d’un procés constituent català  des de baix, sobirà i alhora associat als dels altres pobles de l’estat, que posi en valor les aportacions dels diferents moviments: des de la lluita per les pensions, l’educació i la sanitat públiques, al “compromís de les escales”, la ILP d’habitatge i de la renda bàsica, la lluita ecologista, per un nou model energètic i contra els transgènics, el maltractament animal o processos com el multireferèndum. En resum, donar potència constituent a les lluites de la classe treballadora i els moviments socials.
Volem construir una Carta de Drets Socials que reculli les reivindicacions dels diferent moviments i lluites, sigui un instrument per a la seva unificació i es converteixi en referència social en el debat del país que volem.
Des de les lluites: Construïm la marxa a Madrid del 27 de maig.
La por, la resignació i la passivitat no han conquistat mai cap dret, ni servit per defensar els que teníem. No hem d’esperar solucions dels parlaments. És temps de lluitar, d’implicar-nos i no delegar.
Per això, les organitzacions, col·lectius i persones de la Marxa de la Dignitat impulsem la marxa a Madrid del 27 de Maig. Aquesta marxa s’ha de convertir en una gran jornada que unifiqui la lluita social i concentri totes les forces contra el govern corrupte i els seus amos: la UE, el FMI, els banquers i grans empresaris. Una jornada per sortir plegats pel Pa, Treball i Sostre i Igualtat:

Pensions públiques dignes garantides pels Pressupostos, mantenint les cotitzacions socials. No al Pacte de Toledo.

Pel treball estable, salaris dignes i renda bàsica. Derogació de les reformes laborals i de pensions a partir de 2010 (PP y PSOE). Sou i pensió mínimes de 1080 €/mes

Pel repartiment del treball i la riquesa. Reducció de la jornada laboral (35h)sense retallar sous

Per la llibertat de les persones preses i processades per lluitar. Amnistia

Pel no pagament del deute. UE i FMI fora d’aquí

Per la defensa dels Serveis Públics com drets essencials

Contra el feminicidi: Ens volem vives, ni una menys

Exigim papers sense contracte, nacionalitat sense examen i sense taxa.

Volem construir el 27 de Maig amb les marees pensionistes i la gent treballadora que enfronta acomiadaments, convenis de misèria i EROs, amb la s sense feina en lluita pel dret a un treball digne, amb el moviment contra els desnonaments, el moviment feminista, els estudiants, els moviments en defensa de l’Educació i la Sanitat pública, els companys immigrants i refugiats…

Assemblea de la Marxa de la Dignitat
Barcelona, 29 d’abril de 2017

MARXA DE LA DIGNITAT: TREBALL, SOSTRE, IGUALTAT, AUTODETERMINACIÓ
MANIFEST CATALUNYA Després d’un llarg cicle electoral i de retrocés de les mobilitzacions, apareixen signes de reanimació que apunten a l’inici d’un nou [...]
Vecina del barrio del Clot, Wara Saavedra ha llevado con discreción el hecho de ser hija de una de las activistas más conocidas de Sudamérica.
Entrevista a Wara Saavedra
Entrevista a Wara Saavedra, filla de Julieta Montaño i veïna del Clot

#ClotDecideix

NO AL CETA-TTIP concentració BCN 21-01-17

Us informem que des de la plataforma NO al TTIP – CETA – TISA, s’han convocat accions contra el CETA (tractat econòmic i comercial entre la UE i Canadà), a tot l’Estat i també a nivell Europeu.

A Barcelona es farà una concentració demà dissabte dia 21 a les 12:00h davant de la seu del Parlament Europeu (Passeig de Gràcia, 90).

A principis del mes de febrer està prevista la votació al Parlament Europeu, el CETA ha estat qüestionat per amplis sectors de la societat civil tant a la UE com a Canadà per no oferir garanties (més aviat tot el contrari) respecte a la protecció del medi ambient i els drets fonamentals a les persones (laborals, sanitat, educació, etc.). Més de 3,5 milions de persones han signat en contra del CETA i el TTIP.

Esperem que amb les mobilitzacions d’aquest dissabte es pugui incidir en contra de l’aprovació del tractat, que seria fatal pels drets socials i democràtics de tots nosaltres.

Informa’t bé: www.noalttip.org

Ens hi juguem molt.

No al TTIP
Us informem que des de la plataforma NO al TTIP – CETA – TISA, s’han convocat accions contra el CETA (tractat econòmic i comercial entre la UE [...]
Manifestació solidaria dia 12
El proper dimecres dia 13 de juliol de 17h a 20:00 hores, es podrà visitar la Residència Alchemika per dins. Us recomenem que us apunteu previament per organitzar els grups de visita: 932324610 de 18 a 21h.

Descargar (PDF, 472KB)

Dia de portes obertes a ALCHEMIKA
El proper dimecres dia 13 de juliol de 17h a 20:00 hores, es podrà visitar la Residència Alchemika per dins. Us recomenem que us apunteu previament per [...]

ley_muleta

Data: 11 de maig a les 18h.

LLoc: Sala d’Actes Biblioteca Camp de l’Arpa CATERINA ALBERT (c/ Industria, 295)

Organitza: AVV Clot-Camp de l’Arpa

Com arribar: bus 19/20/45/47/50/51/117/192/H8  Metro Camp de l’Arpa L5

Ponents:

Dolors Palacin Benaiges

Treballadora social al CAP Encants

Ramón Rojo Gene

Treballador social al CAP Camp de lÀrpa

Xerrada: Situació actual de la Llei de Dependencia
Data: 11 de maig a les 18h. LLoc: Sala d’Actes Biblioteca Camp de l’Arpa CATERINA ALBERT (c/ Industria, 295) Organitza: AVV Clot-Camp de [...]

Xerrada Ateneu TTIP 1Xerrada Ateneu TTIP

Xerrada a l'Ateneu sobre el TTIP

Per poder millorar els nostres serveis i també poder mostrar contingut relacionat amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació, utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant, considerem que n'acceptes la utilització. Més informació aquí política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies