Menu

Afer Pujol: pel futur del país, cal fer net

2014-09-02 - ZZ_Pendent Classificació

favb

Aquest estiu, la “confessió” de Jordi Pujol -amb totes les aparences de ser un tallafocs davant possibles revelacions o una coartada- ha trasbalsat profundament la societat catalana. Ni es tracta d’un assumpte “personal”, ni és un cas “entristidor” però aïllat, tal com volen fer-nos creure des dels cercles polítics més propers del que estigué durant 23 anys al capdavant de la Generalitat. No. Estem davant d’un episodi de fi d’època. La caiguda de Pujol és la d’un actor cabdal del règim heretat de la transició. I, sobtadament, l’escàndol projecta una llum crua sobre els entrellats de les últimes dècades de la nostra història.

La setmana passada, editorials de la premsa conservadora madrilenya amenaçaven Artur Mas amb airejar irregularitats i corrupteles -seves i de la seva família- que, afirmaven, eren conegudes de l’administració estatal… si el President no s’avenia a “reconduir el procés independentista”. Més enllà del que hi hagi de cert o no, aquestes insinuacions posen de relleu una governança mafiosa, en què la corrupció dels uns -sabuda i tolerada- facilita el xantatge i l’extorsió per part dels altres… i tot contra les aspiracions, la dignitat i els drets del poble.

Que algú que es presentava com una mena de “pare de la pàtria” i que s’ha embolcallat amb la senyera quan es qüestionava la seva honradesa reconegui ara que ha estat defraudant sistemàticament la hisenda pública, resulta vergonyós i absolutament intolerable. Però, a partir d’aquí i de tot un seguit d’altres indicis, les preguntes s’amunteguen. ¿Es tracta d’un heretatge no declarat… o bé els comptes que maneja la família Pujol a l’estranger procedeixen d’activitats delictives, com ara el cobrament de comissions per concessió d’obra pública o el desviament de fons públics? I, si fos així, ¿com no imaginar que estem davant d’una xarxa corrupta de finançament partidista i d’aprofitament amb moltes més persones implicades? ¿Com no recordar l’evocació del 3% per part del President Maragall al Parlament de Catalunya? ¿Per què va acabar imposant-se un pacte de silenci entre govern i oposició? Quins impactes ha tingut tot plegat sobre la societat catalana, sobre els seus recursos públics, sobre la mateixa democràcia? ¿Quantes decisions afectant l’autogovern, els pressupostos, les retallades… s’han pres des d’unes relacions institucionals solcades per aquestes clavegueres?

Passat el sotrac del primer moment, com més es mesura l’abast del problema, més clarament apareix que la societat civil catalana, afectada en primera persona, ha d’intervenir decididament per obtenir un esclariment total dels fets i les seves implicacions.

No seria raonable comptar amb la bona voluntat del mateix Pujol, amoïnat sobretot a amagar els moviments dels seus comptes bancaris a Andorra, i la compareixença del qual davant del Parlament ni tan sols és segura. Tampoc podem esperar gaire de l’actual govern espanyol, atrinxerat rere la llei que va promulgar per amnistiar els grans defraudadors. I, tanmateix, per a la nostra societat, hi ha urgència. Ens trobem en una cruïlla de la història. Catalunya vol decidir el seu futur. Però, sigui quin sigui el camí que finalment triï el seu poble, cap avançada democràtica no serà possible si no fem net de debò, si no deixem enrere el llast de la corrupció, si no bastim un règim transparent i participat per una ciutadania conscient i activa, desempallegada de prohoms salvadors. És hora de mirar la realitat de cara, perquè només la veritat ens farà lliures.

En aquest sentit, entitats representatives del moviment veïnal, la CONFAVC i la FAVB, i dels drets socials i democràtics, com l’Observatori DESC, hem arribat a la conclusió que la societat civil, emprant les eines de què disposa, hauria de querellar-se contra Jordi Pujol, constituint una acusació particular que insti la justícia a tibar del fil dels indicis delictius existents fins a aclarir-ne la veracitat, l’abast i totes les implicacions. En un mot: contribuint a que cadascú assumeixi la responsabilitat que li pertoca.

Convençudes de la necessitat de tirar endavant aquesta demanda i de transformar-la en un clam popular, les organitzacions sota signants endeguem una ronda de contactes amb sindicats, forces socials i moviments democràtics per tal de constituir, en el decurs de les properes setmanes, un ampli front que li confereixi la força i la legitimitat necessàries. Per responsabilitat democràtica, ens toca ara fer aquest pas.

Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)

Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

Barcelona, 28 d’Agost de 2014

Mes informació

Per poder millorar els nostres serveis i també poder mostrar contingut relacionat amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació, utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant, considerem que n'acceptes la utilització. Més informació aquí política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies