Menu

Darreres publicacions

AGENDA

el Butlletí num 268 Jun 2017
el Butlletí num 268 Jun 2017

Som Meridiana

Si us preocupa el tema de l’habitatge als nostres barris i a la ciutat (gran increment dels preus dels lloguers, especulació, accés al primer habitatge, etc.) no podeu faltar a les dues sessions d’aquestes jornades que hem organitzat les quatre AAVV dels barris de l’entorn de Glòries.

També us animem a difondre-ho entre la gent que hi pugui estar interessada.

www.glories.cat

Habitatge social a Glòries
Si us preocupa el tema de l’habitatge als nostres barris i a la ciutat (gran increment dels preus dels lloguers, especulació, accés al primer [...]

Aquest dissabte 10 de juny a les 18:00 la plataforma #BCNnoEstàEnVenda ha convocat una gran manifestació a la Plaça Universitat en defensa del dret a l’habitatge davant de la greu situació d’expulsió del veïnat que s’està vivint a Barcelona.

Les raons per manifestar-nos són moltes. El preu mitjà actual del lloguer a la ciutat ha pujat més d’un 17% entre 2014 i 2016, superant el preu màxim que es va registrar durant els anys de la bombolla immobiliària. Els lloguers pugen perquè la dedicació a altres usos diferents als d’habitatge residencial assequible és molt alta i el parc de lloguer es redueix. A més, estem patint un fort procés especulatiu induït pels grans tenidors de finques i inversors que modifiquen les condicions dels habitatges per multiplicar el seu valor i posar-los en circulació en els mercats globalitzats, cosa que provoca que desaparegui el concepte d’habitatge com a dret social fonamental per convertir-lo en un valor financer més.

El que s’ofereix no és un habitatge, sinó un producte d’inversió que provoca que el jovent tingui cada vegada més dificultats per emancipar-se i que moltes famílies hagin de marxar dels seus barris de tota la vida. En aquest context, mentre que els salaris estan pràcticament congelats, els lloguers han pujat entre un 11% i un 21% en funció del districte fins assolir una mitjana de 850€/mes, que equival al sou precari d’un de cada tres barcelonins. A aquest augment cal afegir-hi l’arbitrarietat dels desemborsaments exigits pels propietaris per poder firmar un contracte, que van dels 2.400 als 4.800 €. A Barcelona, als barris més desafavorits la despesa en habitatge supera el 35% de la Renda Familiar disponible, mentre que per als barris amb més ingressos representa el 5%.

L’emergència habitacional genera exclusió residencial. Al llarg de 2016, 30.637 persones s’han inscrit al Registre de Sol·licitants d’Habitatge. A més, la UCER, la Unitat Contra l’Exclusió Residencial, ha atès un total de 1.574 unitats familiars en processos de pèrdua de residència. A la ciutat es produeixen entre 9 i 10 desnonaments a la setmana i sabem que el 88,5% eren, entre 2013 i 2015, per impagaments de lloguer. Una dada alarmant és que el sensellarisme aquest any s’ha incrementat. Tot i que té una explicació multicausal, hi ha tres factors claus: l’augment del preu del lloguer, un parc públic d’habitatge totalment insuficient per donar resposta a les necessitats socials i la precarització del mercat laboral.

La modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) al 2013 garanteix molt més el dret a la propietat immobiliària per sobre del dret a l’habitatge.

• Redueix de 5 a 3 anys el termini obligatori dels contractes.
• Permet que el propietari recuperi l’immoble passat el primer any, anunciant la decisió a l’inquilí amb només dos mesos d’anticipació. A més, si el contracte no està registrat, el pot interrompre en cas que una tercera persona compri l’habitatge (Nou motiu de desnonament).
• Es facilita el desnonament reduint els temps del procés judicial en cas d’impagament.

El parc d’habitatge de Barcelona comptava el 2016 amb 438.304 habitatges en règim de lloguer. Dins d’aquest, el de mercat lliure representava 31,3% i el d’habitatge social només un 1’5% (6.500 habitatges públics) en comparació a París, que en té un 17’2%, o Amsterdam, que en té un 48%. També hi ha a la ciutat prop de 31.200 pisos buits dels quals 2.592 són propietat dels bancs.
Els lloguers turístics coneguts representen el 7,7% de mitjana del parc de lloguer de la ciutat. Dels 15.881 apartaments turístics detectats, el 39,5% no tenen llicència i d’aquesta oferta total, el 65% es concentra a Ciutat Vella i l’Eixample.

L’auge de l’especulació amb la propietat vertical també es manifesta a Barcelona amb l’adquisició, per part de fons d’inversió, d’almenys 76 blocs sencers, alguns amb inquilins a dins, per convertir-los en habitatges de lloguer de luxe que atrauran persones amb més poder adquisitiu, fet que provoca l’expulsió dels residents actuals.

En aquest context d’emergència habitacional, es preveu que aquest any finalitzin prop de 44.000 contractes de lloguer amb la dificultat per a les unitats de convivència de conservar la seva llar o de trobar un lloguer assequible a la nostra ciutat.

Per aquestes raons convoquem al veïnat barceloní a manifestar-se i deixar constància que cal un altre model de ciutat que garanteixi el dret a l’habitatge per a totes!

Barcelona NO està en venda
Aquest dissabte 10 de juny a les 18:00 la plataforma #BCNnoEstàEnVenda ha convocat una gran manifestació a la Plaça Universitat en defensa del dret a [...]

L’Observatori es comença a moure´s…

Observatori d’Habitatge i Turisme
L’Observatori es comença a moure´s…

Marea Pensionista: Xerrada dia 15 de maig

Marea Pensionista: Concentració dia 18 de maig

Tramvia per la Diagonal

MANIFEST CATALUNYA

Després d’un llarg cicle electoral i de retrocés de les mobilitzacions, apareixen signes de reanimació que apunten a l’inici d’un nou cicle de lluites i mostren que és possible recuperar el carrer i plantar cara als governs i a la UE. Les Marxes de la Dignitat volem ser protagonistes en aquesta nova etapa, començant per la mobilització estatal del 27 de maig a Madrid.
Enmig d’una corrupció insuportable, ens parlen d’una “recuperació econòmica” que no és tal per a la gran majoria treballadora. Des que va esclatar la crisi en 2008, l’estat espanyol s’ha consolidat com el segon país de la UE en desigualtat social, al punt que l’1% més ric posseeix el 20% de la riquesa social.
Les últimes reformes laborals han suposat un gravíssim atac a la classe treballadora, facilitant encara més els acomiadaments i provocant la generalització de la precarietat, les dobles escales, la subcontractació i els baixos salaris, en molts casos miserables.
Ell govern amb la “llei mordassa” i les empreses amb la por a l’acomiadament i la repressió sindical, tracten de frenar les lluites. Els casos més flagrants són els d’Andrés Bódalo, Alfon, Sidil Moctar i Rafa Díez, tots ells empresonats.
El govern del PP, amb el suport imprescindible del PSOE que l’aguanta, ha “augmentat” les pensions un 0,25% quan la inflació interanual està en un 3%. Des de l’esclat de la crisi, les pensiones han perdut 7 punts i ara diuen que en cinc anys en perdran 7 més. Això succeeix quan més de la meitat dels pensionistes cobra per sota del salari mínim i el 34% de les famílies depenen de les pensions; quan les noves pensions empitjoren cada any per la implantació de les reformes de Zapatero i Rajoy.
Després de saquejar el fons de reserva de les pensions, ara preparen una nova andanada, justificant-la en un “dèficit” que no existeix per rescatar bancs ni per a la Casa Reial, l’exèrcit, l’Església o els privilegis de la classe política. Volen destruir el sistema públic de pensions per afavorir el negoci privat de bancs y asseguradores.
L’estat espanyol destina oficialment a “Defensa” el 0,9% del PIB. Ara, sota pressió de Trump i l’OTAN, volen augmentar la despesa al 2%. Els mateixos que parlen del “dèficit insostenible” de les pensions pretenen apujar la despesa militar en més d’11.000 milions! No volem una Europa fortalesa i imperialista, que alimenta i fa negoci amb la guerra i el patiment dels pobles. No volem OTAN ni bases. No a la despesa militar i a la guerra!
Repudiem els tractats de lliure comerç com el CETA (subscrit per la UE i Canadà), TTIP i TISA, que són un atemptat contra els serveis públics, els drets socials, la salut i la sobirania alimentària, en benefici de les grans multinacionals.

La situació catalana

La població catalana en risc de pobresa arriba al 25%. L’atur afecta a 560.000 persones i més de dos terços no cobren prestacions. Les famílies on cap membre no treballa són 200.000. Tenim 20 desnonaments diaris només a Barcelona, mentre es disparen els lloguers. Els governs afirmen que es crea ocupació, però la gran majoria són contractes -escombraria amb sous indignes. Els immigrants son tractats de manera inhumana, sense regularitzar, i encara pitjor als CIEs.
El govern de Junts pel Sí diu que els seus pressupostos són “els més socials de la història”, però la despesa social queda molt lluny de la de 2010, mentre els impostos als rics ni es toquen, accepten les imposicions de la UE i de Montoro i segueixen pagant un deute il·legítim que ens ofega. Les úniques concessions fetes, en Ensenyament, han estat fruit de la mobilització.
En Educació, la inversió segueix a la cua de l’estat i d’Europa: no passa del 2’8 del PIB, quan per llei hauria d’arribar al 6%. Patim unes polítiques regressives que afavoreixen la concertada i l’equiparen amb la pública, alhora que introdueixen models de gestió empresarial en la xarxa pública. No acceptem aquesta política privatitzadora ni la perpetuació de les retallades (16% des de 2010). Cal revertir-les amb urgència.
El govern també perpetua la retallada del 14% en la despesa pública en la Sanitat i segueix afavorint els negocis privats i la mercantilització del sistema sanitari. És urgent revertir les retallades i recuperar les plantilles, posar fi a la precarietat, reduir les llistes d’espera i recuperar els serveis privatitzats, llits, plantes i serveis tancats el 2011. Cal potenciar l’atenció primària, la salut comunitària i l’acció multisectorial per anar a les veritables causes de les malalties, causades per la desigualtat i la injustícia social. Els centres sanitaris no es poden tractar com a  empreses privades. No acceptem el model d’un CatSalut organitzat en benefici de la sanitat concertada. Lluitem per un veritable Servei Nacional de Salut de gestió i provisió públiques, gratuït, universal i de qualitat.

Reprenent la lluita al carrer

Les mobilitzacions de les Marxes del 25 i 28 de febrer, les grans manifestacions del 8 de Març, les mobilitzacions de l’Educació i les lluites en curs, entre les que destaquen les Marees Pensionistes i els estibadors, sense oblidar les Kellys i els manters, obren el camí a un nou cicle de lluites.
El 18 de febrer a Barcelona, 200.000 persones reclamàvem una acollida digna als refugiats. Mentrestant, la Comissió Europea crida a deportar un milió d’immigrants i a augmentar el temps de detenció als CIEs. Hem de desemmascarar la hipocresia de les administracions i posar fi a la política racista de la UE i els governs. Volem acollir en condicions dignes, amb plens drets i llibertats: als que busquen refugi i als immigrants que ja hi són. El moviment feminista ha irromput amb força aquest 8 de març, lluitant contra la involució de drets i la discriminació. Les dones són les primeres a patir les retallades i  privatitzacions. Els seus cossos són mercantilitzats. Són objecte de tràfic i trata. Són invisibilitzades i assassinades, doblement explotades i oprimides, davant la indiferència de les administracions. Exigim recursos per frenar la violència masclista! Prou violència i terrorisme masclista, ens volem vives! Prou discriminació patriarcal, igualtat de drets real i efectiva!
Més que mai, la defensa de les pensions y dels serveis públics exigeix anteposar les necessitats socials de la immensa majoria, urgents i inajornables, al pagament del Deute i al compliment dels Dèficits imposats per la Unió Europea i garantits a través de l’article 135 de la Constitució.
La Unió Europea ha deixat en evidència a Grècia, aquí i arreu, que és una màquina de guerra contra la classe treballadora i els pobles d’Europa. La tràgica experiència grega ha demostrat que dins de la UE és impossible trobar sortida a la greu situació de la immensa majoria. Front l’Europa del capital i la guerra, defensem una Europa de les Treballadores i dels pobles.
El poble català no pot identificar-se amb un estat espanyol emparat en una Constitució que li nega el dret a decidir, exigit pel 80%. El dret d’autodeterminació és inalienable i el seu exercici no pot estar supeditat a la voluntat de l’Estat. El poble català ha de poder decidir el seu destí nacional en tots els àmbits, en tant que lluita de manera solidària amb els pobles de l’Estat.
La crisi del règim del 78 fa aparèixer l’oportunitat i la necessitat d’un procés constituent català  des de baix, sobirà i alhora associat als dels altres pobles de l’estat, que posi en valor les aportacions dels diferents moviments: des de la lluita per les pensions, l’educació i la sanitat públiques, al “compromís de les escales”, la ILP d’habitatge i de la renda bàsica, la lluita ecologista, per un nou model energètic i contra els transgènics, el maltractament animal o processos com el multireferèndum. En resum, donar potència constituent a les lluites de la classe treballadora i els moviments socials.
Volem construir una Carta de Drets Socials que reculli les reivindicacions dels diferent moviments i lluites, sigui un instrument per a la seva unificació i es converteixi en referència social en el debat del país que volem.
Des de les lluites: Construïm la marxa a Madrid del 27 de maig.
La por, la resignació i la passivitat no han conquistat mai cap dret, ni servit per defensar els que teníem. No hem d’esperar solucions dels parlaments. És temps de lluitar, d’implicar-nos i no delegar.
Per això, les organitzacions, col·lectius i persones de la Marxa de la Dignitat impulsem la marxa a Madrid del 27 de Maig. Aquesta marxa s’ha de convertir en una gran jornada que unifiqui la lluita social i concentri totes les forces contra el govern corrupte i els seus amos: la UE, el FMI, els banquers i grans empresaris. Una jornada per sortir plegats pel Pa, Treball i Sostre i Igualtat:

Pensions públiques dignes garantides pels Pressupostos, mantenint les cotitzacions socials. No al Pacte de Toledo.

Pel treball estable, salaris dignes i renda bàsica. Derogació de les reformes laborals i de pensions a partir de 2010 (PP y PSOE). Sou i pensió mínimes de 1080 €/mes

Pel repartiment del treball i la riquesa. Reducció de la jornada laboral (35h)sense retallar sous

Per la llibertat de les persones preses i processades per lluitar. Amnistia

Pel no pagament del deute. UE i FMI fora d’aquí

Per la defensa dels Serveis Públics com drets essencials

Contra el feminicidi: Ens volem vives, ni una menys

Exigim papers sense contracte, nacionalitat sense examen i sense taxa.

Volem construir el 27 de Maig amb les marees pensionistes i la gent treballadora que enfronta acomiadaments, convenis de misèria i EROs, amb la s sense feina en lluita pel dret a un treball digne, amb el moviment contra els desnonaments, el moviment feminista, els estudiants, els moviments en defensa de l’Educació i la Sanitat pública, els companys immigrants i refugiats…

Assemblea de la Marxa de la Dignitat
Barcelona, 29 d’abril de 2017

MARXA DE LA DIGNITAT: TREBALL, SOSTRE, IGUALTAT, AUTODETERMINACIÓ
MANIFEST CATALUNYA Després d’un llarg cicle electoral i de retrocés de les mobilitzacions, apareixen signes de reanimació que apunten a l’inici d’un nou [...]

L’Ajuntament de Barcelona convoca a la ciutadania el proper dimecres 3 de maig a les 19.30 hores al Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, al carrer de Roc Boronat 138.

L’Audiència pública, oberta a la ciutadania, exposarà l’estat de la construcció dels túnels viaris després de l’auditoria realitzada a les obres, que reflecteixen els endarreriments dels treballs que impacten negativament en la possibilitat d’execució del contracte actual, que es va impulsar i desenvolupar durant l’anterior mandat.

El Govern municipal es troba en procés d’iniciar les tasques per redactar un nou projecte i dur a terme el procediment administratiu corresponent (aprovació, licitació i adjudicació) per tal que, en un període de vuit mesos, es puguin reprendre les obres.

L’objectiu final és que els treballs estiguin aturats el mínim temps possible i tirar endavant amb total garantia de seguretat l’obra, d’una enorme complexitat i elevat cost i situada en un punt estratègic de la ciutat.

El govern municipal, tal i com va expressar la tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, considera molt important que amb la informació que s’ha donat, tothom tingués coneixement de quina era la decisió que s’havia de prendre, “per garantir el millor desenvolupament de les obres de Glòries, perquè aquesta obra no es converteixi en una Sagrera 2 i perquè realment puguem tancar aquest forat de la ciutat el més aviat possible”, així com assegurar que en aquest espai hi hagi un parc públic i tots els equipaments previstos, que és el que va motivar des del principi el Compromís de Glòries. ZZZ

Més informació

 

 

Audiència pública sobre el tunel de les Glòries
L’Ajuntament de Barcelona convoca a la ciutadania el proper dimecres 3 de maig a les 19.30 hores al Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu [...]

Aquest dilluns l’alcaldessa de Barcelona va comunicar la decisió del seu govern de rescindir el contracte de les obres dels túnels de la plaça de les Glòries, assumint que aquesta decisió comporta una aturada de les obres de 8 a 12 mesos.

De les dues alternatives que dijous passat va anunciar la tinenta d’alcalde, Janet Sanz, o bé modificació de l’actual contracte amb aplicació al contractista de les penalitzacions pels retards de l’obra ( al voltant de 12 M€ ), o bé la rescissió del contracte i nova licitació de les obres, el govern ha optat per la més estricta. Acabar amb la incertesa de nous endarreriments, sobrecostos de difícil justificació i possible risc d’entrar en una fase de llarga durada de demandes judicials i obres aturades de forma indefinida, una nova Sagrera.

El govern ha demanat el vot favorable de la resta de grups municipals, però només ha tingut el recolzament de la CUP. En aquest tema, el consens que habitualment ha precedit les actuacions en les obres malauradament no ha estat possible.

Per altra banda, és clarament qüestionable que davant d’una obra de la complexitat d’aquesta, amb risc de trobar sorpreses enterrades en el subsòl de la plaça, i de l’experiència de les empreses constructores adjudicatàries de l’obra, aquestes presentessin una baixa del quasi 25%. Com dèiem en el nostre comunicat del 5 d’abril, ens preocupa que les obres estiguin sota sospita i que tinguin relació amb els casos de cobraments de comissions per part d’algun membre de l’anterior govern municipal de CiU. Reclamem la màxima celeritat a l’administració de justícia per l’aclariment d’aquestes sospites i que s’actuï en conseqüència.

El veïns i veïnes estem preocupats per l’anunci de l’aturada de les obres, però com ja vàrem expressar al conèixer el contingut de les conclusions de l’auditoria sobre les obres dels túnels creiem, més necessari que mai, que cal:

– Completar els informes tècnics i jurídics per determinar les responsabilitats dels diferents operadors que han intervingut en l’execució de les obres i exigeixi les compensacions que corresponguin ( UTE, Adif, redactors dels projectes, Bimsa,..).

– Que l’ajuntament tramiti, amb la major celeritat, rigor tècnic i jurídic, transparència i consens, l’aprovació de la modificació del projecte i licitació de la totalitat de l‘obra dels túnels, és a dir, entre el carrer Padilla/Castillejos i la rambla del Poblenou/Sant Joan de Malta, en una única fase, que ha de permetre eliminar la barrera que representa aquesta autopista urbana i connectar cívicament els barris de Clot-Camp de l’Arpa i Poblenou, tal com està aprovat i consensuat en el Compromís per Glòries. Demanem que aviat se’ns informi de quins canvis es pensen fer en aquests tràmits de licitació i adjudicació per assegurar-se que no es tornarà a caure una altra vegada en els mateixos errors (de projecte, amb baixes exagerades, en els terminis, etc.)

– Que no s’aturin la resta d’actuacions previstes en el Compromís per Glòries, com és l’inici de la construcció del parc Canòpia, la construcció dels habitatges públics i dels equipaments de barri, així com la posada en marxa de la connexió del tramvia per la Diagonal. En aquest sentit, reclamem una resposta completa i eficaç a tots els punts que vam exposar en la nostra carta dirigida a Janet Sanz el passat 28 de febrer.

Volem que les obres s’executin amb les màximes garanties de seguretat i rigor, que s’impedeixi que es puguin repetir situacions com l’actual. Hem demostrat que som pacients davant del llarg procés de transformació del que serà la nova centralitat de Barcelona, però al mateix temps, som i serem exigents perquè es compleixin els acords del Compromís per Glòries.

Barcelona, 25 d’abril de 2017

AA.VV. Fort Pienc, Poblenou, Clot-Camp de l’Arpa i Sagrada Família

Més informació a www.glories.cat

Comunicat de les associacions de veïns de l’entorn de Glòries
Aquest dilluns l’alcaldessa de Barcelona va comunicar la decisió del seu govern de rescindir el contracte de les obres dels túnels de la plaça de les [...]

4ª Assamblea Marea Pensionista – Conchita Ribera i Fernando de la Prida
Intervenció de Conchita Ribera i Fernando de la Prida a la 4a Assemblea Marea Pensionista

Reunió informativa: Què passa a les Glòries?

el Butlletí num 267 Abril 2017
El butlletí num. 267 Abril 2017

Per poder millorar els nostres serveis i també poder mostrar contingut relacionat amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació, utilitzem cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant, considerem que n'acceptes la utilització. Més informació aquí política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies